PROFESSIONS
AMB SENTIT
En la gran crisi que vivim
és difícil trobar feina però, encara més, treballar del que t’agrada. Fins a on
podem potenciar els sentits dins el nostre ofici? D’on sorgeix la força i
inspiració de ments molt creatives?
MILA MARTÍNEZ HERNÁNDEZ
Krizia Robustella,
26 anys, és la modista més jove en debutar a Cibeles.
Jordi Panadés Vidal,
cuiner experimental iniciat al món de l’Hostaleria més selecta.
Raúl Sánchez Reyes,
musicòleg i productor, guanyador del millor disc de música electrònica als
premis de la música de la revista Dj One 2009.
Jimmy Boyd, ex
director de la producció de perfums Rochas, col·laborador de
multinacionals: Margaret Astor i Myrurgia. Actualment és un perfumista
alternatiu.
|
Ens trobem davant quatre
professionals que en el seu dia a dia potencien al màxim els seus sentits per a
complir les seves necessitats bàsiques. Tots ells reconeixen la gran sort que
tenen al poder exercir el que els agrada i de la manera més relaxada,
deixant-se emportar.
La
creativitat és innata a la persona o s’aprèn?
Krizia Robustella, la
dissenyadora catalana més mimada del moment, creu com la resta d’entrevistats
que ningú pot ser original si no té unes idees prèvies, i per això cal
conèixer, explorar molt, imitar els teus referents. Una eina bàsica que
utilitzen com a ritual abans de crear és Internet. En el cas del perfumista
Jimmy Boyd, la inspiració li ve normalment mentre cuina. Una idea creativa també
sorgeix després de viure, absorbint com una esponja; les escenes de
pel·lícules, plasmant al teu record imatges de viatges, etc. En definitiva, de
la vida quotidiana. “Però, perquè hi hagi creació cal aportar novetat- exclama
Raúl Sánchez- i això només serà possible amb altres condicionants com el nostre
ingeni, el grau d’inspiració, tenir més estímul creatiu o menys.” Cal dir que
el musicòleg està submergit en un
projecte que consisteix a produir bandes sonores i mai deixa de banda les seves
grans influències de la música clàssica i la pràctica constant de tocar un
instrument; el piano.
Segons un estudi de “Proceedings of the National Academy of
Sciences” els músics es comuniquen millor perquè fan servir tots els seus
sentits per reproduir una peça musical. Aquest entrenament multisensorial també
millora les habilitats comunicatives orals i escrites, així com la lectura. Un
músic identifica més fàcilment a un interlocutor pel seu timbre de veu i
interpreta millor els seus moviments labials i facials. Diversos estudis també
demostren que tocar un instrument augmenta la memòria i el rendiment a les
matemàtiques.
I
quin paper juga l’atzar? Tothom és capaç d’aconseguir el mateix nivell de
creativitat?
Com s’ha comentat
anteriorment i afirmen estudis psicològics no tothom és igual de creatiu. Hi ha
gent com el musicòleg entrevistat que afirma que els artistes han de tenir unes
capacitats innates però, sense deixar de banda el treball constant que portarà
a l’èxit. Raúl Sánchez és l’únic que assegura, que ja des de petit tenia molta
facilitat per aprendre música. Ell troba que el seu sentit del ritme i de
l’escolta estava molt desenvolupat: “per mi aprendre música era una forma
divertida i creativa de fer matemàtiques”.
Totes les fonts directes
entrevistades opinen que ha de ser un mateix qui busqui la sort i fer actes
encaminats a aconseguir els objectius. Per tenir èxit cal: treball, esforç,
constància i molta paciència. Curiosament tots els professionals creatius
entrevistats tenen aquestes característiques i es defineixen com a tossuts.
Què
pot tallar les ales als genis?
“Els diners et tallen les
ales- assegura Krizzia Robustella- no depèn de tu ni de ningú. Quan estava
millor i vaig obrir la botiga el banquer es va sorprendre. Era el meu moment,
encara que no fos el d’Espanya o el món. Ara començo a veure que molts companys
tanquen.” Per a la resta de professionals, el pitjor que pot passar és haver de
prescindir d’alguns dels seus sentits, en especial el que més potencien a la
seva professió. Per exemple: El perfumista Jimmy Boyd no podria treballar sense
el seu nas, un cuiner sense el gust no diferenciaria en profunditat els aromes.
En canvi la dissenyadora de roba si podria prescindir del tacte però no de la
vista, ja que mirant les peces de roba ja sap quin tacte tenen: cotó, pelfa,
seda, pell, texà, etc.
Aristòtil, al segle IV a.C.
va ser el primer a la història que va anomenar els cinc sentits: (gust, tacte,
olfacte, oïda i vista) o “sentits especials”. Segons el llibre “El cerebro al
descubierto. De la emoción a la palabra”, de Isabel Güell, 06: “La pèrdua dels
sentits s’anomena agnòsia.”“ La
incapacitat per reconèixer coses que es veuen sol ser l’agnòsia més freqüent.”
Segons les dades de l’Estudi
Esteve sobre els sentits’09, els sentits més valorats són l’oïda (un 73%) i la
vista (un 92%). Els sentits formen part del nostre instint animal i ens
adverteixen dels perills externs i de la seducció. Els 104 enquestats, entre 15
i 65 anys prefereixen el tacte i la vista per ser seduïts.
Els
jocs ajuden a potenciar els sentits?
Segons Krizzia Robustella,
els jocs són fonamentals per adquirir i practicar la creativitat. Ella des de
petita feia vestidets per les seves Barbie’s, muntava aparadors a la botiga de
la seva mare, feia punt de creu i manualitats, etc. En el cas del perfumista,
Jimmy Boyd, somiava en treballar algun dia amb alguna tasca relacionada amb els
sentits. Al principi volia ser fotògraf. Pel que fa al musicòleg i productor,
Raúl Sánchez, va convertir el piano en el seu hobby des dels deu anys.
Quins
sentits apareixen als somnis d’una persona molt creativa?
Els sentits més desenvolupats
d’una persona solen ser els que apareixen als somnis. Difícilment coneixem a
persones que somiïn amb olors però, en el cas del perfumista entrevistat ens ho
confessa. En el cas de la dissenyadora de roba diu que somia amb pisos que
tenen sales connectades i tenen molts colors i molta llum. El musicòleg ens
confessa que tot i no somiar amb música, si que apareixen psicofonies i sorolls
estranys als seus somnis. El cuiner experimental creu que no apareix cap dels
cinc sentits als seus somnis, aquests són molt abstractes i no pot assegurar
que apareguin colors.
Els
secrets de l’olfacte
“Els olors posseeixen una
enorme capacitat de provocar-nos records molt profunds i emocionar-nos, a
vegades fins i tot més que una antiga fotografia o una cançó”, afirma Carmen
Agustín Pavón, neurobiòloga que recentment ha escrit un reportatge sobre les
emocions a la revista Redes. Això té una explicació: el sistema olfactori
segueix una ruta diferent a la de la resta de sentits. En el cas de la vista,
l’oïda i el tacte; la informació que rebem viatja per diferents òrgans fins
arribar a l’escorça, l’estructura cerebral on resideix la percepció conscient.
En el cas del sistema
olfactori la ruta va del nas, passant per òrgans diferents fins arribar a
l’amígdala; el centre del cervell emocional. Aquest punt serveix per controlar
el comportament social i la presa de decisions.
Carmen Agustín revela que
les persones amb bon olfacte posseeixen millors capacitats emocionals i
socials. Per una banda, un estudi recent mostra que les noies que són capaces
d’identificar a les seves companyes per l’olor, aconsegueixen una puntuació més
alta en test d’empatia. Per altra banda, s’ha mostrat que treballar amb
teràpies aromàtiques ajuda a persones amb trastorns psiquiàtrics i de
socialització com: la esquizofrènia, la depressió i malalties
neurodegeneratives com el Parkinson o
l’Alzeheimer.
Un altra dada important és
el descobriment del científic alemany, Trese Leinders- Zufall, que mostra el
vincle entre el sentit de l’olfacte i el dolor. “Les persones amb una mutació
en el gen SCN9A, que incapacita per sentir dolor, tampoc poden olorar”.
Un altre estudi alemany
curiós és el que va realitzar Boris A. Stuck i el seu equip al fer un experiment
que mostrava com els olors que percebi’m mentre dormim determinen que tinguem
un bon descans, si es tracta d’olors agradables, o bé malsons si tenim al
costat de la tauleta olors desagradables.
Les
persones que a la seva feina focalitzen un dels seus sentits tenen més
sensibilitat per a la resta?
Sí. Una comprovació és que
tots els professionals entrevistats tenen clar que en el cas que tornessin a
néixer triarien altre cop una professió creativa. A més, ja des de petits tenien
interès pels sentits i potenciaven els altres. Un clar exemple és el cuiner
experimental, Jordi Panadés, que era monitor de dansa i tocava el violí i la
bateria des dels cinc anys. Raúl Sánchez té clar que en cas de no ser musicòleg
i productor gràcies a les influències dels grans de la música clàssica, s’hauria
decantat per a l’ensenyament. Krizzia sent una atracció cap al món de la
pintura i els graffitis, tot i que en
un passat li cridava l’atenció la criminologia. El perfumista Jimmy Boyd apostava
per la fotografia i no descarta la possibilitat d’endinsar-se en els aromes de
la cuina.
El
sentit del tacte passa desapercebut
Tot i que quan parlem dels
sentits normalment tenim la tendència a deixar-nos el tacte, cal tenir en
compte la enorme importància d’aquest. Segons la revista Science el que toquem a cada moment canvia la nostra manera de
pensar. En un experiment que van fer investigadors de Harvard i Yale i l’Institut
MIT van comprovar que a l’hora de negociar sobre el preu d’un cotxe, aquells
que seuen en cadires més rígides són menys flexibles a l’hora de modificar la
seva postura, que aquells acomodats que seien entre coixins.
Segons un altre estudi
publicat a la revista Journal of Consumer
Reserch, revela que quan una persona es sent trista prefereix abraçar a un
ós de peluix que contemplar una bella obra d’art. “Darrera la preferència hi ha
un instint animal que compartim amb la resta de mamífers”, escriu Chris
Janiszewski, de la Universitat de Florida (EUA).
En
què es basa la felicitat d’una ment creativa?
“Els diners fan la felicitat,
sense aquets no pots fer res”, comenta la dissenyadora. Per a Krizzia, el dia
més especial de la seva vida va ser al guanyar el 080 Barcelona Fashion Week,
perquè va aconseguir molts diners per poder viure bé un any. Per en Jordi
Panadés, la felicitat es basa en enfocar bé els actes i assolir els objectius.
Per al cuiner el dia més feliç de la seva vida va ser amb el naixement del seu
germà. Per Jimmy Boyd, el dia més especial de la seva vida també coincideix amb
naixements, en aquest cas el dels seus fills. Pel perfumista: “la felicitat es
basa en gaudir de les petites coses i no perdre el nen que es porta a dins”.
Segons Raúl Sánchez: “l’èxit consisteix en realitzar els objectius proposats a
la vida, i la felicitat arriba quan un se sent agust amb sí mateix i amb les
persones del seu voltant.” El musicòleg considera el dia que va conèixer a la
dona que estima, com el més important de la seva vida.
Què
significa l’amor per aquestes persones?
El perfumista té clar que:
“l’amor és la sensació més forta, difícil i passional que existeix.” Es va
enamorar de la seva parella quan aquesta li va demanar que li fes un perfum que
la caracteritzés. Li va costar molt crear-lo però, avui dia és el perfum més
venut de la seva col·lecció: Agua de
Lluvia de primavera de Jimmy Boyd.
Per a la dissenyadora de
roba, l’amor és bonic però s’ha de controlar. És compartir la teva vida relaxadament
amb una altra persona.
“L’amor arriba quan desitges
una cosa amb totes les teves forces –emfatitza el musicòleg- L’amor ple és quan
aquest sentiment és correspost. I l’amor veritable quan és únic i
intransferible.”
Tots els entrevistats creuen
en l’amor etern però no tots en la vida eterna.
El
valor de l’amistat
“L’amistat depèn de com la
valoris i de la teva forma de ser –afirma Robustella- si ets molt exigent
acabes en un cercle tancat, si et vals amb tu mateix pots tenir molts amics”.
El perfumista i el cuiner
experimental troben la amistat com a sinònim de confiança però, Jordi Panadés troba
l’amor més important que l’amistat perquè d’aquest en deriven els fills.
Per al productor, l’amistat
pot suplir els vincles afectius de la família, compleix una funció idèntica.
Raúl Sánchez parla de l’intercanvi comunicatiu entre els amics; s’escolten, es
comprenen i s’aconsellen.
Quin
sentit és relaciona més amb l’amistat?
Segons el llibre “La festa
dels sentits” de Sebastià Serrano, 2009: “L’acte de menjar ocupa en totes les
cultures un lloc de privilegi en els rituals, els hàbits i els costums
relacionats amb l’amistat, l’hospitalitat, el negoci i la festa. Afavoreix el
manteniment de les relacions establertes”. Si bé hem de saber diferenciar el gust
del sabor. Aquest últim barreja la informació sensitiva formada pel gust,
l’olfacte i el tacte que percebem al menjar. De gust hi ha quatre modalitats:
el dolç, el salat, l’àcid i l’amarg.
Les
ments creatives treballen millor en grup o individualment?
No hi ha una única resposta
en aquesta qüestió. Per una banda, la dissenyadora de roba i el cuiner
experimental creuen que és millor el treball individual per no distreure’s i
que la feina surti bé. Altra cosa és que es comparteixin idees amb altres
professionals per aconseguir una de millor.
“M’avinc més amb artistes,
gent de veritat, que amb la gent de la moda -comenta Krizzia Robustella- sóc
artista, com qui pinta un quadre o fa un graffiti. A la moda es perd
l’essència.”
Per altra banda, el
perfumista és partidari del treball en equip i el musicòleg és contundent quan
diu: “la unió si fa la força”. Després de la seva experiència col·laborant amb
diversos productors creu que la interacció contínua entre artistes de diferents
disciplines és més gratificant i aprens molt més.
El
futur de la felicitat
Els sentits estan
interconnectats i les respostes dels nostres entrevistats sembla que també.
Tots coincideixen a creure que la humanitat serà menys feliç en un futur.
Jordi Panadés mostra la seva
lògica quan diu: “La humanitat serà molt menys feliç perquè som molts, tots
volem coses i no hi ha per a tothom.” Segons les paraules del cuiner
experimental creu però, que la tendència serà cap al conformisme.
Per a Krizzia Robustella, el
problema de la infelicitat vindrà donat per l’economia, que ens incita a viure
d’una manera consumista.“Digues-li a un nen que deixi el Messenger, la Play i
jugui a bàsquet”. La dissenyadora també critica l’estat anímic de la població:
“La gent està pitjor, tu vas pel carrer i dones un cop a algú sense voler i
t’escridassa. Abans la gent era més educada, ara estan a la defensiva.”
Raúl Sánchez creu que en
aquests moments ja hi ha pocs habitants del planeta que siguin feliços, no
troba solució a curt ni a llarg termini. El musicòleg troba la causa d’aquesta
infelicitat en les ambicions i ànsies de poder de les persones que tenen el
control del món i no mostren la seva part humana.
Jimmy Boyd té la esperança
de que el cicle on estem vagi tornant de mica en mica als valors reals i ens
connectem més amb els sentits:
“Que no només mirem, sinó que intentem veure.
Que escoltem enlloc de només sentir.
Que assaborim més i empassem menys.
Que no tan sols respirem, sinó que també
olorem.
Que palpem enlloc de només tocar.”
