L’estanc de la Plaça compleix 160 anys

La Garriga. Nascut l’any 1852, l’Estanc de la Plaça és la tabaqueria més antiga del país. Sis generacions de la família fundadora han passat per l’establiment situat a la Plaça de l’Església.

L’estanc ha persistit dues guerres i ha fet negoci amb tres monedes diferents: el maravedís, la pesseta i l’euro. La fidelitat dels seus clients fa la crisi més suportable tot i la caiguda de la venda dels diaris.

                                                          De l’espardenya al tabac de liar

 

Originàriament, al 1783, l’edifici era una botiga d’espardenyes, espart i cordills. Isidre Font i Torras, l’antic botiguer, deixava clar la seva filosofia del negoci mitjançant la inscripció que encara hi ha a la pedra de la llinda de la porta de l’estanc: “Si enta casa hi ha bonansa noy sera si fas fiansa”. Fou el 19 de juliol de 1852 quan Josep Calls aconseguí la llicència de venda de tabac i va estar al capdavant del negoci fins el 1873, juntament amb la seva dona Escolàstica Soler. Seguidament el seu fill, Pablo Calls, i  tres generacions més van passar fins que l’actual propietari, Ramón Bertran, va agafar l’estanc al 2002.

                                             Estanc de la Plaça al 1903

 

Molt ha canviat l’ofici des dels seus inicis. “Hi havia dues marques de ros espanyoles i cinc de negres i fins els anys 60 es venien a granel”, afirma Bertran. A més, es restringia l’accés al tabac, la compra i la venda quedaven limitades per les cartilles de racionament. Des del 1965, es va diversificar l’oferta de tabac i es començà a vendre revistes i diaris en petites quantitats. Seguidament, es va optar per la venda d’objectes de papereria. Actualment, l’estanc ofereix més d’un centenar de marques de tabac, diaris i revistes, llibres i col·leccions. També es fan recàrregues de mòbils i jocs d’oci com la Loto 6 49 i sortejos especials de la ONCE.

 

Com a curiositats de 160 anys d’Història sabem que l’horari dels estancs a la meitat del S.XIX era duríssim, obrien a les cinc del matí fins a les onze

del vespre, d’abril a setembre. Si tenien un cavall no havien de pagar impostos i se’ls i estava concedit la utilització d’una escopeta de marca.

Abans de la Guerra Civil, la tabaqueria es feia càrrec del sortidor de benzina del poble, situat a la plaça però, en acabar el conflicte es va eliminar. També s’estava obligat a tenir pots de vidre per guardar el rapè, el tabac en pols que estava de moda ensumar.

 

                                                                                  L’actual propietari de l’establiment i la seva filla

En aquests 160 anys d’Història, el negoci ha evolucionat molt. Últimament, degut al preu, el tabac de liar torna a vendre’s molt. Però, tot i aquesta novetat, el tabac era, és i serà un producte de fidels fumadors: “Tenim clients centenaris que han fumat fins els 95 anys”, recorda Bertran.

Entre la espardenyeria i el tabac l’establiment porta 229 anys de presència ininterrompuda  al poble

L’actual propietari manté l’esperança a seguir amb la botiga i traspassar el negoci a una de les seves filles i a futures generacions. “Esperem que tot i la crisi puguem sortir-ne endavant i el negoci duri molts anys més”.